Ens hem d'acomiadar de Blora, de les rates, del geko, de llevar-nos a les 5 del matí.
Ens hem d'acomiadar de menjar arrós cada dia, de dutxar-nos amb un cubell i fer les nostres necessitats en un forat.
Ens hem d'acomidar de rentar la roba a mà, de suar constantment, de seure sempre al terra, de menjar amb una cullera i una forquilla, sense ganivet.
Ens hem d'acomiadar de sentir-nos Cristiano Ronaldo, de ser observats i fotografiats continuament.
Ens hem d'acomiadar de no saber quin dia és, de perdre completament la noció del temps i de passar tardes sense fer absolutament res.
Però, sobretot, ens hem d'acomiadar d'aquests nens i nenes que van venir el primer dia emocionats per conèixe'ns, per jugar amb nosaltres i que mai van voler una foto ni un autògraf, perquè només volien jugar.
Estem preparant una gran festa, només per ells i elles. L'Oliver s'ha passat el dia fent truites de patates i el Carlos i jo hem preparat el joc del Monkey. És diumenge i no tenen escola, han vingut per la tarda i ens han ajudat a decorar la casa i a preparar-ho tot. Tinc la sensació que, com nosaltres, s'han adonat que ja marxem, i, com nosaltres, volen aprofitar aquests últims moments. Marxen i quan tornen tots s'han dutxat i s'han posat ben guapos i ben guapes, fan molt de goig. Mengem i juguem a posar-li la cua al Monkey durant una bona estona, ens ho passem molt bé, però com tot té el seu final.
Arriba l'hora de donar les gràcies (terima kasih), de dir adéu, d'intentar expressar sense dramatitzar-ho que per nosaltres ha estat una experiència única i que, de tot el que hem fet aquests dies, ells han estat el millor regal. Sempre recordarem el nostre club de fans, com carinyosament els hi deiem. El més difícil va ser, i suposo el que no ens esperàvem, és que ells mateixos estaven molt tristos. Fins i tot els més bojos i divertits, estaven amb llàgrimes als ulls.
Diah, Rifa, Indah, Tia, Dela, Bila, Dananh, Adif, Risky, els little Monkeys, Dimas, Tod, Ruben i molts més són els nens i nenes del nostre barri amb qui vam compartir 15 dies de riatlles, mirades, yes-no i molts jocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada