El volum d'activitats està baixant, algunes visites més a escoles i poca cosa més. Bé, hem estat amb uns farmers (agricultors) on ens han explicat un projecte ideat per unes estudiants de Blora que va guanyar un segon premi en un concurs per tot Indonesia. Es pensàven que erem experts agricultors d'Europa, han portat periodistes i tot. Responem el que podem, sense intentar ser el que no som, i tornem a sortir al diari.
De totes maneres, les tardes comencen a estar més tranquiles i ja comencem a tenir la sensació que això mica en mica s'està acabant. Els dies han sigut menys esgotadors dels que ens pensàvem, tot i aixecar-nos molt d'hora, hem pogut fer migdiades i estar més o menys tranquils. Hem perdut completament la noció del temps, i les hores passen a poc a poc, sense massa entreteniment a excepció d'algun joc amb els nens, llegir una mica o xerrar amb els companys.
Els nens i nenes de la zona cada cop venen menys, sembla que se'ls hi ha passat l'excitement dels primers dies, diria que és una sensació que se'ns contagia. Tot i així, se'ls troba a faltar i molt, però és difícil mantenir el ritme i seguir jugant amb ells sense poder-te comunicar massa.
En un parell de dies tindrem una farewell party amb ells (festa de comiat). M'agradaria preparar alguna cosa especial, per intentar transmetre el nostre agraïment i, suposo que egoistament, perquè tinguin un record especial de nosaltres, perquè d'alguna manera recordin aquests 15 dies amb la mateixa intensitat que els recordarem nosaltres. Naturalment la seva rutina no canviarà i el pròxim estiu vindran uns altres voluntaris amb les mateixes ganes amb les que vam venir nosaltres i, potser o segur, nosaltres passarem a la historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada