Quedarse sola en casa tiene recompensa. Gràcies!

http://www.escarabart.blogspot.com/

¿Será que voy a tener que enviar a Oliver más a menudo a Barcelona? Hoy cuando he llegado a casa me he encontrado una mesa llena de cositas, empaquetadas o sin empaquetar, y ha resultado que eran para mí. Moltíssimes gràcies.

Gràcies a la meva mare per les bambes, em van molt bé, per primera vegada no caldrà que les canviï (prometo que és el meu número i us haig de confesar que és un 39, tot i que jo sóc un 38 ;)

Gràcies al meu pare pel telèfon, té tantes coses instalades que ara hauré de fer un curs per aprendre a fer-ho servir. Però bé, segur que rebré 10 emails per dia explicant-me com funciona.

Gràcies a meva cosina Nuria, hem fet un intercanvi de gorros d'hivern. El que vaig enviar des d'aquí (via Oliver) abriga una mica, espero que no passis calor.

Gràcies a la meva sogra, Glòria, la meva proveïdora de collarets llargs i ara també tinc un lloc on posar-los. Estan de moda els topos? Crec que un dia puc anar tota de topos (mocador de la Laia, samarreta i pulsera de la Glòria). Super europea!

I, per sorpresa meva, gràcies al Marc Parés (amic de l'Oliver, de Caldes) que ens ha regalat aquest retrat que veieu a la foto, fet per ell mateix. M'he quedat de pedra. Sóc jo i ni tan sols ens coneixem. Ja fa anys que s'hi dedica, com haureu pogut comprobar. Està firmat per Escarabart (podeu veure altres cosetes que ha fet a http://www.escarabart.blogspot.com/), i més perfecte no pot ser (fins i tot se'm veu la meva petita imperfecció d'una galta més ample que l'altre que només detecten les càmeres). És preciós, de debó. Mil gràcies.

També gràcies a tots aquells que m'heu enviat records, petons, abraçades a través del meu enviat especial a Barcelona. La pròxima vegada prometo no faltar-hi.

Un petonet a tots/totes

PD: gràcies també al paquetet que vaig rebre (el dia de reis) amb tot de cosetes que no tenen preu