15 de juny 2019

De dins cap a fora

És curiós perquè em trobo un dissabte a casa (ara Londres) sola per primera vegada desde fa mooolt de temps. He estat fent neteja, tot està al seu lloc, admin work a l'ordinador i mica en mica el ritme s'ha anat reduint i el que semblava una nit sense massa sentit, un podria dir que una mica trista, está sent tot un plaer.

El plaer de llegir coses que m'interessen sense cap ordre ni sentit, el plaer d'intentar reconectar amb algunes persones que potser no estan tant lluny com em pensava, el plaer de revisar (pensareu que és una tonteria, PD: ho faig sovint) el meu Facebook. Avui reviso la llista d'amics (916!).

Anar tirant avall i avall i anar veient persones que han passat per la meva vida i donar-me compte que d'alguna manera o una altra han marcat i han deixat emprenta i que defineixen la persona que sóc avui, sense excepció.

I vaig tirant avall i avall i us conec i us reconec a tots i a totes. No puc evitar somriure desde ben endins i sentir-me ben plena, com qui s'acaba de menjar una paella i la satisfacció d'aquesta paella es reflexa en una panxa ben plena.

I vaig tirant avall i més avall i us veig amb cares somrients, la millor versió de vosaltres mateixes. Feu molt de goig. Hola! Com estàs? Hey! Hola! Se't veu ben feliç.

I vaig tirant avall i avall i ara són els petits o potser ja no tan petits els que em miren. Em miren o miren qui sigui que hi hagi darrera la càmara amb els ulls ben oberts i ben brillants, amb aquesta llum que no s'opera, amb aquesta llum que tenen a dins i que els hi surt a flor de pell. I et veig a tu acompanyant-los en tots els sentits, intentant també encomenar-te de la seva energia vital infinita. Se't veu ben feliç.

I és un exercici ben bonic, tirar avall i avall, ben avall. Endins, ben endins. I reconèixer el que veig com a meu i de ningú més. Aquesta realitat única i pròpia, la meva.

El plaer d'escriure de nou, de llegir i rellegir, d'anar endins i d'anar endins cap a fora.

Fins ben aviat,

Jana

PD: els dits frisen per més, les paraules volen sortir, però la meva part racional (que em porta a ratlla) em diu que per avui ja n'hi ha prou, que haig de descansar. I jo l'escolto, com sempre, i tanco aquest escrit ben contenta. Bona nit i una abraçada ben forta.


Foto d'avui a la boda de la Iwona & Piotr
The Old Marylebone Town Hall