Aquesta Indonesia que estem vivint no és la que molts de vosaltres heu vist. Estem a Java (una de les illes més poblades del món), a 6 hores en cotxe cap a l'interior des de Semarang i això no és el paradís.
Una de les coses que més ens sorpren és la brutícia que hi ha per tot arreu. Els habitants de Blora, i crec que podem generalitzar-ho cap a la resta, tenen un concepte de la neteja i la higiene moooolt diferent al nostre. Veient com està tot: rius bruts i pudents, carrers bruts, quan es veuen un aigua, tiren l'ampolla al terra, quan tenen un paper a la mà, va al terra. El petit gest de NO fer-ho milloraria com està tot, però no ho tenen gens interioritzat i tant petits com grans actúen igual. És un país que ha cescrut exponencialment des de la seva independència d'Holanda al 1945, sense estar preparat estructuralment per aquest creixement.
Part de la nostra immerció al poble de Blora inclou anar de convidats a un casament on naturament tothom porta les seves millor gales. Vestits tradicionals. Per les dones: casaca color blau cel, amb força pedreria, i faldilla fins als peus amb estampat típic de Java (tipus cashemir, batik style). Ells van similar, sense pedreria, amb barret i una espasa petita tipo Sandokan a l'esquena. El moment no té preu i la foto, com podeu veure, tampoc.
La Boda? Curta i a menjar. Els convidats van arribant a diferents hores, depén del parentesc o afinitat i els nuvis fan el posado oficinal amb tots ells. Tot acompanyat de música en directe, els hi agrada molt cantar, ja ho anireu veient. És pensen que som super-stars i volen que cantem i.... bueno, què hem de fer? Doncs cantem una cançó en anglés, realment sense quasi públic, tothom està a fora jalant. Com he dit abans: price-less!
Les tardes acostumen a ser més tranquiles i si no tenim res a l'agenda els nens i nenes dels voltants venen a jugar amb nosaltres, al porxo de casa nostre. Hem portat el Mikado i ha sigut la sensació del camp, tots hi volen jugar i alguns ja pensen com fer-se'l amb canyes de bambú. Són nens i nenes del districte on vivim, van a l'escola pel matí (de 7 a 11h) i alguns a escola musulmana per la tarde. Pensem que son de classe mitja, però naturalment molt més austera, potser alguns amb menys recursos que d'altres, però tenint en compte les poques distraccions (tot i que ells en troben moltes) de la zona, tenir-nos per aquí està sent el seu entreteniment d'aquests dies. Amb alguns ens podem comunicar millor que amb d'altres, però normalment és tot a través dels jocs, Mikado, cartes, ells volen jugar 24/7 i en aquest idioma sí ens podem comunicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada