Avui és l'aniversari de l'Oliver, ell no ha dormit massa, un parell d'hores, encara té jet lag i els sorolls de la casa per la nit no el deixen dormir.
Aquest cop anem a un camp on els nens i nenes scouts han passat uns dies, són uns 400! entre 10 i 12 anys.
Són tants que fan servir micròfon per parlar amb ells (els hi agrada molt). Es posaran tots en rotllana i nosaltres des del mig (micrófono en mano) ens presentarem. No va faltar el Happy Birthday a l'Oliver, per part dels nens. Va ser molt emocionant.
Vam intentar jugar amb alguns d'ells (amb els caps de cada escola), però l'expectació era massa que van decidir jugar a recollir brossa, l'equip que en recollia més guanyava. Acabat el joc va arribar el moment foto i aquest cop multiplicat per 400. Cada escola volia foto, ens estiraven dels braços perquè anéssim a la seva tenda de campanya i fins i tot vam firmar autògrafs, a bit too much. Ens sentiem una mica estrelles de Bollybood. Ells estàven molt contents i només amb això ja en tenim prou.
La calor és més o menys suportable, depén de l'hora. Les activitats principals són al matí, sinó no s'aguantaria. El dia va de 7 a 17h, aprox, i a dormir cap a les 22h. Per refrescar-nos anem a una piscina local on poden anar-hi adults. El trajecte en bus local és curiós, aquí no s'acostuma a utilitzar, tothom va en moto o cotxe, sobretot motos on hi pugen fins a 4 persones (amb o sense casco, també hi pugen bebés, veure per creure). Els busos són petits i sense aire. Tornem a ser l'espectacle.
La piscina té un color verd que no t'hi ficaries, però fa tanta calor que no ens importa. Ara sí, ens banyem amb roba (pantalons i samarreta), aquí tema bikini no s'estila i naturalment no volem revolucionar el poble més del que ja està.
La vestimenta per qualsevol dels actes als que assistim és samarreta del camp (vermella, tots iguals tipo uniforme) i pantalons llargs o que tapin fins al genoll (tant nois com noies). Normalment seiem al terra, tema que els nois no portem massa bé i amb pantalons llargs i la calor, encara menys. Nosaltres, les noies, més o menys igual, com menys carn es vegi millor.
A Blora, i prácticament a tota Indonèsia, la religió majoritària és la musulmana i algunes regions són més lliberals que d'altres. Per si de cas, som precabuts, i seguim les normes, sobretot davant dels nens i en actes formals. Mostres d'amor en públic (mans agades, abraçades, petons) no estan ben vistes, no hi estan acostumats i se'ls hi faria molt estrany. Tot i així estem descobrint que amb els nens es pot ser una mica més permissiu, són massa innocents i necessiten aquestes mostres d'afecte, cap a ells, naturalment. És a dir que una abraçada o una caricia no està mal vist. Es fa difícil, sobretot quan no saps quins són els límits. Ells són molt... nens... i si fos aquí, segurament els estaries achuchan continuament. Durant el camp, per precaució, ens limitem al que ens han dit és correcte i acceptable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada