Ja hem arribat a Blora, després de 4hores en cotxe (pràcticament sense aire acondicionat) i amb un conductor que... com ho descriuria? Era segur, però els seus adelantaments a motos, bicicletes, camions, etc no ho semblaven massa. La quantitat de vehicles que hi ha en aquest país ens sorprendrà durant tot el viatge.
Ens allotgem a la casa de'n Babe i la Miss Didi, un matrimoni d'uns 60 anys. Són uns mica freaks, no ens fan massa cas. El fet que no parlin l'idioma no ajuda massa, però són amables i molt respectuosos amb nosaltres.
Ja a la primera nit ens han convidat a un ritual del barri. Les noies estàvem en una zona (sentades al terra) i els nois sentats en cadires, primera introducció a la seva cultura i les seves tradicions. Ens donen una caixa amb menjar (com més endavant hem vist és la costum) i a escoltar sermons. No enteniem massa o, més ben dit, no enteniem res. Tothom ens somriu (com també és costum), ens donem la mà (sempre la dreta), som la curiositat de la nit i serem la curiositat de tothom durant les pròximes 2 setmanes. Una nena d'uns 8 anys, la Diah, durant tota la cerimònia repetia tot el que jo (Jana) feia. Si em rascava el nas, ella es rascava el nas. No podia para de mirar--me. Ens farem molt amigues i gràcies a la seva curiositat i les seves ganes de conèixe'ns la resta de nens se'ns acostaran mica en mica.
Ben aviat al matí, a les 7h (aquí els dies comencen molt aviat), ens llevem per anar KPAD, a la biblioteca local. 150 nens i nenes ben uniformats entre 12 i 17 anys ens esperen. És la primera introducció, els hi parlem sobre qui som, què hem vingut a fer i d'on venim. Intentem explicar com és l'educació al nostre país i a canvi d'unes llibretes i bolis que els hi hem portat ens fan algunes preguntes. El moment culminant (ho serà sempre) és el moment FOTO. Tots es volen fer fotos amb nosaltres, selfis, fotos de grup i donar-nos la mà. Són molt divertits i els seus ulls ens diuen encara més que les seves paraules, perquè d'anglès no massa. 
Durant el camp el menjar ens el fem nosaltres, ens hem repartit en grups: cooking, washing i cleaning. El cooking team s'encarrega de comprar i cuinar, washing renta plats i cleaning neteja la casa. Normalment ens fem el dinar a casa, però algún dia sortim a menjar fora. La primera nit l'Oliver va fer la típica truita de patates, no falla, els hi va encantar i no serà la primera, ni la última.
El dormir serà un problema, però mica en mica ens hi anem acostumant. Les noies (som 3: Maria, voluntaria local, Rahid, la camp leader i jo) en una habitació i els nois (Carlos, voluntari de Sevilla, Nouval, camp leader i l'Oliver). Els nois decideixen no dormir a l'habitació ja que el Carlos ràpidament detecta chinches al seu llit. Nosaltres tampoc volem dormir al llit (per si de cas), excepte la camp coordinator. Dormirem quasi tots al terra, aviat sabrem que a la nit les rates es desperten i corren per la casa (sobretot pel fals sostre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada